Ensenyar les tècniques de l'exposició oral


L'exposició oral (o la conferència en l'àmbit escolar) és l'activitat més citada pels mestres suïssos per a desenvolupar les estratègies de l'oral.

L'exposició és una activitat amb llarga tradició en què l'única pedagogia existent ha estat fonamentada en els coneixements anteriors dels alumnes -o en l'ajut dels pares en la preparació- per tal d'exposar davant la classe.

Cal aclarir la noció d'exposició. Le Nouveau Petit Robert (1994) defineix l'exposició com un “desenvolupament metòdic sobre un tema determinat, didàctic” i per a l'exposició oral ens remet a communication, conférence i leçon. L'interès central del gènere és, doncs, la seua dimensió metòdica i didàctica. A més, l'alumne es posa, d'alguna manera, en el lloc del mestre i experimenta aquell mecanisme particular que fa que aprenem quan ensenyem.

Amb l'exposició es pren consciència del propi comportament i es plantegen alguns aspectes com l'organització i la transmissió de coneixements.

L'exposició oral és un gènere textual específic, relativament formal, en què una persona exposa davant un públic, d'una manera explícitament estructurada en el marc didàctic, per a transmetre informacions i descriure o explicar alguna cosa. Es tracta d'un monòleg i cal tenir molt en compte l'auditori a qui va dirigit: si posseeix coneixements previs sobre el tema, què li agradaria saber, etc. A més, és molt important mantenir l'interès del públic en el decurs de l'exposició, i emprar les estratègies adients per a aconseguir-ho. No obstant això, no s'ha de donar prioritat als efectes d'estil, ja que el més important és la voluntat de transmetre, de donar a conéixer, de fer entendre.

Objectius principals de la seqüència (al text original, adreçada a alumnes de 13 i 14 anys) per als alumnes de 15 a 16 anys:

1.Prendre consciència de la situació de comunicació d'una exposició, és a dir, de l'objectiu comunicatiu (transmetre un coneixement), i dels destinataris (assimetria entre la persona que exposa amb un cert coneixement del tema, i el destinatari, que, malgrat no tenir el mateix coneixement, se'n planteja alguunes qüestions, etc.
2.Analitzar i produir activitats explicatives.
3.Explotar diverses fonts d'informació, utilitzar diferents materials (gràfics, transparències, enregistraments).
4.Planificar l'exposició (començaments, desenvolupament estructurat en parts, conclusió, acabament).
5.Explicitar mitjançant marcadors textuals (en primer lloc, a continuació, per acabar, etc.), i desenvolupar la competència metadiscursiva (especialment la capacitat d'explicitar l'estructura de l'exposició (ús del futur per anunciar el que es farà, marcadors textuals). Marcar els canvis de nivell en el discurs i explicitar el punt de vista pres.
6.Prendre consciència i ésser sensible envers l'actitud del cos, dels gestos, de la veu i de la mirada en relació amb l'organització semàntica del discurs.

El contingut de l'exposició

L'exposició és un mitjà d'apropiació i de transmissió de coneixements. Per això, el contingut té una importància fonamental.

1r. El contingut implica una problemàtica (ha de plantejar una interrogació sobre el tema triat) que convida a una millor comprensió i a un coneixement més profund del tema.

2n. Si l'objectiu és que tothom aprenga alguna cosa nova a partir d'una exposició, el contingut no ha de ser conegut ni per la persona que exposa ni pel públic. Ha de ser ric, substancial i, al mateix temps, fàcil per als alumnes.

3r. Finalment, un factor clau i alhora evident és que el contingut ha d'interessar als alumnes, els ha de motivar a aprendre.

EXPLICACIÓ de la seqüència didàctica personal.

1r. Indagació sobre els coneixements previs: has assistit a una conferència?, de què tractava?, no devia ser més aviat una xarrada, un col·loqui, un debat, una presentació d'un llibre...?, era en directe o en la tele?, hi ha conferències en la tele?, quins altres gèneres orals es poden veure en la tele, on s'informa i s'argumenta?, etc.
2n. Concreció del terreny: lectura de la introducció al voltant de la conferència que fa el nostre llibre de text. Subratllat de les tres característiques principals.

3r. Lectura en veu alta del text que forneix el llibre d'una conferència sobre la globalització. És un bon model. Se n'analitzen les parts (introducció, exemples, subtemes presentats ací sota forma de pregunta, i conclusions)

4t. Es pensa en grup reduït la formulació de temes que podrien interessar d'investigar i d'exposar a cadascú (per coneixement, per motivació) i els que podrien interessar de sentir als companys de classe.